Ca na Costa i es Cap de Barbaria
Acosta’t a la prehistòria a través del sepulcre megalític i de les restes dels assentaments.
Una illa, moltes històries
Història de Formentera
Abans de convertir-se en una destinació de vacances, Formentera va ser una illa d’agricultors, pescadors i saliners. Els seus jaciments, esglésies i camins permeten acostar-se a una història marcada per la mar, els períodes de despoblament i l’esforç de qui en va fer ca seva.
Cap al 2000 aC
Els primers pobladors
El sepulcre megalític de Ca na Costa documenta la presència de comunitats prehistòriques a Formentera. Les grans lloses formen una cambra funerària col·lectiva: un testimoni de l’organització i les creences d’aquells habitants.
Els assentaments des Cap de Barbaria completen aquesta mirada a la prehistòria. La història de l’illa comença molt abans de l’arribada dels romans.
Antiguitat
Formentera a la Mediterrània romana
L’illa va participar en el món romà, connectat per rutes marítimes. El jaciment de Can Blai conserva les restes d’una fortificació baiximperial, situada entre finals del segle III i principis del IV dC.
Aquests vestigis permeten parlar de presència romana sense confondre-la amb l’origen del poblament de Formentera.
Edat mitjana · 1235
D’al-Àndalus a la conquesta feudal
Després de l’etapa andalusina, la conquesta de les Pitiüses el 1235, encapçalada per Guillem de Montgrí, va incorporar les illes a la Corona d’Aragó.
Durant els segles posteriors, Formentera va passar per períodes de despoblament i d’aprofitament intermitent des d’Eivissa. La inseguretat marítima i els atacs corsaris dificultaven la continuïtat dels assentaments.
Des de 1695
El repoblament i els pobles
La primera concessió reial de terres a Marc Ferrer, datada el 24 de desembre de 1695, forma part del procés de repoblament definitiu. Altres concessions i l’arribada de famílies des d’Eivissa varen contribuir a consolidar la població.
Durant el segle XVIII, la vida rural i els nuclis de població es varen anar afermant. Esglésies, cases i estructures defensives ajuden a comprendre aquell esforç per romandre a l’illa.
Segles XIX i XX
Treballar el camp i viure de la mar
L’agricultura, la pesca i la feina a les salines varen sostenir nombroses famílies. Figueres, camps, parets de pedra seca, aljubs i molins conserven la memòria d’una vida adaptada als recursos disponibles.
L’emigració també va formar part d’aquesta història. Mirar el paisatge rural permet reconèixer la feina de generacions que varen viure abans de l’expansió turística.
Segle XX i actualitat
Memòria, turisme i institucions
La Guerra Civil i la repressió franquista varen deixar una empremta dolorosa. Vora la Savina va funcionar el penal conegut com sa Colònia o es Campament. El seu estudi i la recuperació de la memòria de les víctimes formen part del coneixement del passat de l’illa.
A la segona meitat del segle XX, el turisme va transformar l’economia i la societat. L’arribada de viatgers i de persones vinculades a moviments artístics i contraculturals va afegir noves experiències a una comunitat amb arrels pròpies.
El 2007 es va constituir el Consell Insular de Formentera. El patrimoni de l’illa reuneix avui testimonis arqueològics, rurals i de memòria històrica que mereixen ser coneguts i cuidats.
On descobrir aquesta història
Relaciona cada etapa amb el paisatge que pots trobar avui. Consulta les condicions de visita i respecta els recintes arqueològics i les propietats privades.
Can Blai
Un jaciment per situar la presència romana en el paisatge de Formentera.
Sant Francesc Xavier
L’església i la capella de sa Tanca Vella permeten descobrir etapes diferents de la vida religiosa de l’illa.
Molins i paisatge saliner
El Molí Vell de la Mola i l’entorn de ses Salines acosten a la feina agrícola i a la història de la sal.
Coneix l’illa amb temps
Troba el teu allotjament i reserva uns dies per descobrir els llocs i les històries de Formentera.
Veure allotjaments